Archivo las lecturas del año 2009 y empezaré la lista de las lecturas del 2010. Intuyo que serán menos, porque me apetece revisitar los clásicos, pero eso no lo sabremos hasta que acabe el año.
- «El amor, las mujeres y la vida», Mario Benedetti
- «Odette Toulemonde et autres histoires», Eric-Emmanuel Schmitt
- «La huella del ángel», Nancy Huston
- «El elemento», Ken Robinson
- «Némesis», Jo Nesbo
- «Petirrojo», Jo Nesbo
- «Algunos hombres… y otras mujeres», Isabel Núñez
- «El otro nombre de Laura», Benjamin Black
- «El policía que ríe», Maj Sjöwall y Per Wahlöö
- «El hombre del balcón», Maj Sjöwall y Per Wahlöö
- «El hombre que se esfumó», Maj Sjöwall y Per Wahlöö
- «Roseanna», Maj Sjöwall y Per Wahlöö
- «La carretera», Cormac McCarthy
- «Si un árbol cae», Isabel Núñez
- «El arte de la guerra», Sun Tzu
- «La ética del hacker y el espíritu de la era de la información», Pekka Himanen
- «Aurora boreal», Asa Larsson
- «Después del banquete», Yukio Mishima
- «Reencuentro», Fred Uhlman
- «T de trampa», Sue Grafton
- «El velo pintado», Somerset Maugham
- «Así vuela el cuervo», Ann-Marie MacDonald
- «Crucigrama», Isabel Nuñez
- «Muerte de un apicultor», Lars Gustafsson
- «Nueve Cuentos», J.D. Salinger
- «Harry Potter y las reliquias de la muerte», J.K. Rowling
- «Harry Potter y el misterio del príncipe», J.K. Rowling
- «De profundis», Oscar Wilde
- «Una vida de gestos», Chang-Rae Lee
- «Una noche sin luna», Dai Sijie
- «Todo lo que muere», John Connolly
- «Pioneros», Willa Cather
- «La reina en el palacio de las corrientes de aire», Stieg Larsson
- «La piedra de la paciencia», Atiq Rahimi
- «El mono desnudo», Desmond Morris
- «Las hijas del frío», Camilla Läckberg
- «Carta de una desconocida», Stefan Zweig
- «Música para camaleones», Truman Capote
- «Muerte en un país extraño», Donna Leon
- «Déjame entrar», John Ajvide Lindqvist
- «Ardores de agosto», Andrea Camilleri
- «El embarazo de mi hermana», Yoko Ogawa
- «S de secreto», Sue Grafton
- «El chino», Henning Mankell
- «Mansfield Park», Jane Auster
- «R de rebelde», Sue Grafton
- «Marcas de nacimiento», Nancy Huston
- «El librero de Selinunte», Roberto Vecchioni
- «La fórmula preferida del profesor», Yoko Ogawa
- «Q de quién», Sue Grafton
- «El arte del placer», Goliarda Sapienza
- «Novela en nueve cartas», Fiódor Dostoievski
- «La estepa infinita», Esther Hautzig
- «P de peligro», Sue Grafton
- «O de odio», Sue Grafton
- «N de nudo», Sue Grafton
- «Muerte en Estambul», Petros Márkaris
- «M de maldad», Sue Grafton
- «El lector», Bernhard Schlink
- «L de ley (o fuera de ella)», Sue Grafton
- «La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey», Mary Ann Shaffer y Annie Barrows
- «La soledad de los números primos», Paolo Giordano
- «Querido Dexter», Jeff Lindsay
- «K de Kinsey», Sue Grafton
- «Elizabeth Costello», J.M. Coetzee
- «J de juicio», Sue Grafton
- «I de inocente», Sue Grafton
- «H de homicidio», Sue Grafton
- «G de guardaespaldas», Sue Grafton
- «El regreso del soldado», Rebecca West
- «F de fugitivo», Sue Grafton
- «El informe de Brodeck», Philippe Claudel
- «E de evidencia», Sue Grafton
- «D de deuda», Sue Grafton
- «Las mejores intenciones», Ingmar Bergman
- «C de cadáver», Sue Grafton
- «B de bestias», Sue Grafton
www.elclubdelosdomingos.com
Coincideixo en alguns i me n'apunto uns quants.
Després d'estrenar-me amb els Mileniums, he llegit Mort a Istanbul i Mort a la Fenice. Les dues m'han agradat, però de la primera el final em va resultar fluixet, no la resta. La segona m'ha agradat molt més, perquè fins al final manté la tensió i quan comences a endevinar-lo ja s'acaba. De tots dos m'ha agradat molt la descripció de les ciutats i les cites històriques en el primer, en fi, una bona manera de conèixer o recordar llocs.
Petons, maca!
Hola Rita,
Totalment d'acord amb el teu anàlisi. Mort a Istambul és de la darrera novel·la del Márkaris, res a veure amb les primeres, molt més fluixeta, tot i que malgrat això sigui bona al meu parer, està ben referenciada i la figura del comisari Jaritos és de les que més encant té per mi.
Mont a la Fenice és dels primers llibres de Donna Leon i un dels millors construits. T'haig de dir que no és de les meves preferides, perquè Brunetti, ho sento, no m'atrau gaire com a personatge (en canvi tinc una amiga que és fan), però la Venècia de la Leon ho tapa tot… és sencillament fantàstica.
M'agrada que t'agradin alguns dels títols. Aquest any hi ha hagut una bona collita, esperem que el proper també sigui bó!
Abraçada per tu!