Kroszka. Stress-and-Sleep.Con licencia CC
… vale más que mil palabras.
Y es que el dibujo que os dejo hoy refleja, mejor que nada de lo que yo pueda escribir, lo que ha sido esta semana para mí.
Quiero aclarar, eso sí, que he trabajado con ilusión, y que la ilusión ha impregnado también mi sueño… mis sueños…
¡Feliz domingo, socios!
www.elclubdelosdomingos.com
Ostres, Francesca, és boníssim! Molts cops m'he sentit així. No ara, amb la feina d'ara de moment encara no (i que duri), però quan estava «allà»… sí, sí, al llit pensant en la feina, a la feina pensant en pirar!
Si és que mira que som complicats, de vegades 😉
Espero que estiguis bé i hagis pogut descansar!
Jajajajaja. ¡qué graciosa te has levantado este domingo!
Ferran. A què sí? vaig trobar el dibuix d'alló més encertat! Però consti que a mi m'ha passat amb una feina que m'engresca molt i què, si surt (ja saps: «no és blat…») em farà molta il·lusió!… però no deixa de ser curiós això de voler dormir mentre estàs despert i no parar de pensar mentre se suposa que dorm.
Però gràcies, estic bé, molt rebé!!! (i veig que tu també, fins i tot en l'avatar se't nota que fas cara de content! je, je).
Icíar. Bueeeeeeeno, graciosa y realista, que te juro que me he pasado la semana más o menos como la del dibujito…
Abrazos para los dos!
Això ens passa tant… i no només com en el cas del dibuix, sinó també quan moltes vegades, quan fem una cosa en voldriem fer una altra i quan aconseguim l'altra pensem en la que fèiem abans… Crec que és una mica una «qualitat» humana pensar més enllà del moment present. A vegades és bo, si el pensament és d'il·lusió, però a vegades, sobretot si es pensa en el passat, no n'és tant.
Com dius tu: bon diumenge, sòcia.
Imma. Sé que no t'agrada que t'ho digui, però el passat no es pot canviar, l'únic que podem fer (i no sempre, ni tots) amb el passat és intentar aprendre per no repetir actituds que ens hagin portat a situacions doloroses… però els somnis, les il·lusions, les hem de dipositar en el futur. Allà sí que hi ha coses per fer.
Has de començar a sel·leccionar els records (també en tens de bons, impossible no tenir-ne en tants anys) i projectar un futur ple i feliç. Et tens a tu mateixa i als que t'estimem… és un bon material per construir un futur habitable!!
Una abraçada i molta força en aquest diumenge primaveral… bon moment per començar de nou, Imma, no infravaloris el poder de la primavera! 🙂
Estic creuant dits, des d'aquesta banda de l'Spree. Molta sort per aquest projecte que portes entre mans, guapa!
Ai, Ferran! gràcies, segur que em portes sort! (t'adones, noi, que això de la «Internés» serveix per apropar a les persones?). Un plaer saber que compto amb tu, allà, a l'altra banda de l'Spree. Muacs!!! 🙂